Villena a les vies romanes i àrabs, de l’autora María Jesús Rubiera.
Premi “I Concurs de Recerca sobre Villena i la seva comarca”.
En paraules de l’autora, corresponent a la introducció del seu llibre, a través d’alguns dels seus paràgrafs:
“Hi ha llocs pels quals la Història ha anat de puntetes o a contracor, perquè només els habitava el caprici d’un sobirà, com a avançada d’una conquesta o per cobdícia d’extreure de les seves entranyes algun metall noble o útil.
No és el cas de Villena, habitada des dels albors de la humanitat, com ha demostrat les incessants investigacions arqueològiques del senyor José María Soler.
La cruïlla es va convertir en un refugi de les seves fonts i, el caminant no va voler anar més lluny, i va fer de Villena un hort i un jardí.
Perque Villena, després d’haver estat habitada per homes prehistòrics, després d’haver estat luguesa ibèrica, romana i gòtica, i abans de ser castellana, era àrab.
Els topònims àrabs i arabitzats formen part del paisatge de Villena i la seva comarca… endolcits, ens revelen la seva història.”
Descobrim, a través de les pàgines d’aquest petit, però magnífic i deliciós, llibre part de la història de Villena al dors dels seus topònims i fonts literàries, tant romanes com àrabs.
Villena a la Vía Augusta
La Via Augusta és la via romana més llarga de la Hispània romana amb una longitud aproximada de 1.500 km que anava des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani.
La nostra hipòtesi és que, donada la situació geogràfica de Villena a la confluència dels camins naturals que uneixen, longitudinalment, la costa mediterrània amb Andalusia, i transversalment, aquesta mateixa costa amb la Meseta, Villena devia trobar-se a la Via Augusta, important via romana que unia Roma amb Cadis, seguint l’antiga via ibèrica que baixava per la costa mediterrània i dividia en dos trams cap a València, detourisme i València; un cap a la Meseta, un altre cap a Cartagena, per la vall mitjana del Vinalopó, tornant a confluir a Castulo.
Fonts llatines:
Els vasos Apolinare, també coneguts com Vascula Apollinaria i Vicarello, són quatre vasos de plata descoberts als banys de Vicarello, al costat del llac Bracciano (Acquae Apollinares), prop de Roma, l’any 1852.
Amb forma de fita, es creu que són exvots d’algun gaditano que buscava salut a les aigües del llac. A les seves parets hi ha gravats els noms i distàncies entre les diferents estacions de la carretera que conduïa de Gades a Roma, amb una longitud d’unes 1.841 milles romanes.
Actualment es conserven al Palazzo Massimo alle Terme del Museu Nacional Romà de Roma i constitueixen una font geogràfica i històrica excepcional.
Els Vasos Vicarello o Vasos Apolinar, indiquen les diferents mansions de les vies romanes. Per la Via Augusta ens ofereixen el ramal de la Manxa i no el de Vinalopó.
Malgrat la inestimable font d’informació que són els Vasos Vicarello o Apolinares, són les distàncies en milles romanes que separen les mansions, perquè malgrat els esforços dels investigadors per ajustar-les, sovint no coincideixen amb les distàncies reals.
Artículos y reportajes relacionados:
El “Banco Hispano Americano” a la localitat de Villena
El Banc Espanyol de Crèdit a Villena (Alacant)
El “Chicharra” i les seues anècdotes
Villena, crònica any 1948
Villena i el llibre “La Huella del Ángel”
Villena, un passeig per la Plaça de les Malves i el Passeig de Chapí.
Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.
Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història.
