VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES
ERMITA DE SANTA ANA
Va ser fundada i construïda pel Sr. Martín de Selva, Deán que va ser de la Catedral de Cartagena, cap a l’ any 1490.
A les “RELACIÓNES TOPOGRÁFICAS DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA” , manades fer pel Rei Felip II el 1575, ja esmenta que a Villena hi ha un Convent de Franciscans Descalços relacionat amb l’ermita de Santa Anna.
També en la “RELACIÓ DE VILLENA DE 1575”, l’investigador José María Soler ens conta: “Hi ha a un tir de ballesta apartat de la Ciutat, en els seus ravals, cap a la part d’Orient, un Monestir de Frares Descalços Franciscans, en el qual hi ha de set o vuit frares.
I essent aquesta casa Ermita de la Senyora de Santa Anna, que la va fundar D. Martín de Selva, Deán que va ser de la Santa Església de Cartagena”.
“L’ermita de Santa Anna va estar situada prop de la carretera d’Alacant, en el seu encreuament amb el ferrocarril d’Alcoi.
El 12 d’ abril de 1563, es va transformar l’ esmentada ermita en el primer Convent de Franciscans Descalços que hi va haver al Regne de Múrcia, i hi va romandre l’ Ordre fins al 1592, en què es va traslladar a una altra ermita que va erigir, dedicada a San Francisco, en el mísme lloc que va ocupar després el Convent del mateix nom, ocupat pels Franciscans el 1597.
El Teatre Chapí i el Circulo Agrícola Mercantil es van construir durant la segona dècada del Segle XX en part del solar-hort-de l’antic Convent de Sant Francesc.
El primitiu Convent se Santa Anna, va tornar a ser ermita, que va perdurar fins al Segle XX.”
Fray Antonio Panes, en el seu “Cróníca de la Provincia de San Juan Bautista de Religiosos Descalzos Menores de la regular observancia de nuestro Seráfico Padre San Francísco. València 1666, relata la troballa de l’Arxiu d’aquell Convent i com es narra la seua fundació:
“L’any 1563, a 12 d’abril, dilatant-se la Reformació, i Descalços del nostre Pare Sant Francesc, en aquests Regnes de València i Múrcia, es va fundar el Convent de Religiosos Franciscans Descalços, en aquesta Ciutat de Villena, donant-los la dita Ciutat l’ermita de la Gloriosa Santa Ana, que estàs distant d’ella com a mil passos cap a Orient, a la falda d’un mont o serra a la que anomenen de Sant Cristòfol”.
Es va construir entre els paratges de la Losilla i el Caragol, propera a l’ermita de Santa Llúcia , Fontana d’Or i el Camí a Biar.
Villena-2025
Fonts:
Wikipedia.
José M. Soler García.
Huerteros.
Artículos y reportajes relacionados:
Villena, Hospital de La Concepció
L’Hospital de Santa Maria de Villena (Alacant)
L’ Hospital de “San Gil Abad” de Villena
Esglèsia de Santa Maria, Villena
Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.
Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història.
El Orejón de Villena
La historia de la Ermita de Santa Bárbara
