VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES
MEMÒRIA D’UNA TRAGÈDIA HUMANA D’IMPACTE COL·LECTIU EN LA POBLACIÓ DE VILLENA: L’EXPLOSIÓ DE LA CASA DEL SARDO L’ANY 1883, segonda part.
La revista Villena de l’any 1978 recull un article de l’estimat i recordat historiador i escriptor villenenc Vicente Prats Esquembre sobre el tràgic succés que, de manera humana i col·lectiva, va impactar en la vida dels villenencs i de tots els pobles d’Espanya que van tindre coneixement dels fets.
L’EXPLOSIÓ DE LA CASA DEL SARDO EN 1883
Vicente Prats Esquembre ens relata un succés que omplí de dol i dolor Villena: l’explosió de la Casa del Sardo, ocorreguda la nit del 28 de setembre de 1883.
Aquest immoble estava situat al carrer de Sant Cristòfol, número 16. Es tractava d’una casa de teulada senzilla, com la majoria de les d’aquella època a Villena, i estava destinada a comerç, taverna i lloc de trobada i reunió per a l’esbarjo.
Hi havia de tot, com en una apotecaria, fins i tot pólvora i explosius, que guardaven en una espècie de cambra a la qual s’accedia per una curta escala.
Aquella vesprada, els clients habituals de la casa, d’acord i en col·laboració amb el propietari, havien contractat una bella gitana perquè actuara davant d’ells. Cantava i ballava meravellosament. És fàcil imaginar que l’afluència d’homes per a presenciar l’espectacle fou extraordinària.
En fer-se fosc, una germana de la propietària de la Casa del Sardo, que vivia molt prop, entrà a l’establiment a la recerca d’un duro que necessitava. Va pujar a la cambra il·luminant-se amb un cresol que, segons es pensa, deixà damunt o prop d’un enorme barril de pólvora que allí es trobava.
La terrible explosió no es va fer esperar, i només van caldre uns segons perquè es consumara la tragèdia.
Una clienta que acabava d’abandonar el comerç després de fer les seues compres fou qui relatà els fets i qui, en els primers moments de confusió, aportà detalls de moltes de les persones que es trobaven a l’interior.
Els danys causats per la voladura del barril incendiat a conseqüència de la imprudència foren enormes. Diversos morts, entre ells la gitana; una gran quantitat de ferits de diversa consideració i nombroses cases contigües o pròximes totalment derruïdes o amb desperfectes importants.
Expliquen que gran part de les restes de la balladora foren trobades prop d’on anys més tard es construí el Col·legi Salesià, fet que dona una idea de la immensa força expansiva desenvolupada.
Per a socórrer les persones damnificades pel tràgic succés calia un treball conjunt, una col·laboració entre propis i forasters i una gran rapidesa en la concessió de subvencions i ajudes. No oblidem que Villena comptava amb poc més de 2.500 veïns, disposava de pocs recursos econòmics i no podia afrontar amb eficàcia un fet d’aquesta naturalesa.
L’1 d’octubre, el governador d’Alacant, Joaquín Baeza, comunicà una Reial Ordre de Sa Majestat Alfons XII, per la qual es concedien 4.000 pessetes del Fons de Calamitats Públiques per a alleujar, en part, la catàstrofe. Així mateix, la Corporació Municipal aportà eixe mateix dia 1.000 pessetes de la partida d’Imprevistos per a atendre les despeses més urgents i necessàries.
Per a això es nomenà una comissió encarregada de distribuir els fons recaptats, composta per l’alcalde Luis García Poveda, el rector de Santiago José María Villa, el jutge de primera instància Manuel Altet, el diputat provincial Rafael Yáñez, el regidor síndic Francisco Hernández Hernández, el regidor Juan Hernández Tomás i els propietaris Francisco Hernández Hurtado, Miguel Ferriz i Ferriz, Francisco Hurtado Hurtado i Pascasio López i López.
Al mateix temps, i per considerar-se convenient, se’n nomenaren cinc més, integrades per sacerdots, regidors i propietaris, amb l’únic objectiu de recórrer tota Villena demanant ajudes per a les persones perjudicades.
El 16 d’octubre quedà constituïda la Junta i fou nomenat dipositari el rector José María Villa. L’alcalde ho informà en la sessió del 4 de novembre i, amb emoció, es relatà que els integrants de la Banda de Música de l’Asil de Misericòrdia i Orfes de la ciutat de Múrcia, dirigida per Acisclo Díaz i Rochet, auxiliat per Encarnación Pinar i els senyors Codorníu, García, Albadalejo, González del Toro, Bilaya i Ramírez, havien oferit una funció al Teatre Romea de Múrcia i havien recaptat 3.409 rals, que foren entregats pel seu director.
Com a reconeixement a tan noble i meritòria acció, l’Ajuntament nomenà Fills Adoptius de Villena Acisclo Díaz i Rochet i els seus 65 músics col·laboradors, transmetent també el seu agraïment a l’Ajuntament de Múrcia, a la Diputació i a la resta d’institucions participants.
Totes les quantitats donades per l’Estat, la Diputació Provincial, particulars de la ciutat de Villena, subscripcions de diversos pobles i empreses periodístiques foren canalitzades i entregades al dipositari de la Junta.
En la sessió de l’Ajuntament de Villena del 2 de març de 1884, la Junta de Socors presentà els comptes detallats. Els ingressos ascendiren a 14.861,31 pessetes i la mateixa quantitat fou repartida.
Vicente Prats Esquembre posa en valor la gestió que, malgrat el dolor i la tragèdia del moment, l’Ajuntament, que representa tot el poble, i la ciutadania villenenca van saber dur a terme amb un alt sentit de la solidaritat i la gratitud.
Villena, 2006.
Fonts: Villena Cuéntame. Vicente Prats. Sociales. Huerteros.
