Villena, la barca del Santuari i Juan Martínez de Olivencia

VILLENA I LES SEVES HISTÒRIES

JUAN MARTÍNEZ DE OLIVENCIA, CAPITÀ DELS TERÇOS DE FELIP II I LA BARCA DEL
SANTUARI.

-En la que va ser antiga Placeta de Sant Antón- avui despareguda-, es va construir passat la meitat del Segle XVI, la Casa Solariega del Capità dels Terços al servei del Rei Felip II, el noble villenenc Joan Martínez de Olivencia.

A la seva façana llueix orgullosa- resistint el pas dels anys i segles- el Blasó-Escut d’Armes, atorgat pel Rei anteriorment citat com a reconeixement -Carta de Privilegi el 1566- per les feixes militars que havia realitzat a l’anomenat Cerc de Malta.

-El Romancero villenense del Canonge Gaspar Archent Avellán recull la narració històrica anomenada ” La Barca del Santuari”, en la qual es compta les gestes èpiques dutes a terme al Mar Mediterrani -Illa de Malta i Goigo- contra els turcs, pel noble villenenc Joan Martínez de Olivencia, Capità dels Tercios al servei del Rei Felip II, corria l’ any 1565.

-Gaspar Archent Avellán ens conta en romanç, la Història de la Barca del Santuari i del brau Capità dels Terços a l’Esquadra de Felip II:
–
TEXT EN ROMANCE-

-“A l’Església de la Mare de Déu/ i a les seves voltes penjada/ durant molt llargs anys/ hi va haver una petita barca/ que era admiració i assossec/ de tot el que la mirava/, doncs ningú entendre podia/ perquè relíquia tan rara/ vi a ocupar aquell lloc/ allà a la volta alta/ servint a la nostra Patrona/ com d’ofrena sagrada/ ni com el petit esquif/ que escassament aconseguís/ contenir un sol home/ pogués servir de res/, doncs tot ell estava fet/ amb el cuir d’una vaca/ .

-I tanmateix, memòria/ era d’ una gran fúria/ que va realitzar un villenenc/ capità de la nostra armada/ que Martínez Olivencia/ per cognom portava:/ era joia de valor/ i relíquia venerada/ que atresorava records/ d’ una gloriosa jornada;/ era una flor olorosa/ que el perfum conservava/ d’ una empresa memorable/ en la història de la Pàtria/ i que per valor i arronsa/ Olivència realitzés/, fent que un sol brillant/ nova glòria donés a Espanya.

-Per les cristal·lines aigües/ del mar llatí banyava/ , entre plomacles d’escuma/ com una dèria s’alça/ una illa famosisima/ que Illa de Malta s’anomena/. Allà residia el Capítol/ que les regnes empunyava/ d’ una Ordre religiosa/ del temps de les creuades/ formada per militars/ els membres de la qual s’ anomenaven/ al principi Hospitalaris/ i després en segona etapa/ Cavallers de Sant Joan/ i per fi Ordre de Malta/, que tenia en els seus estatuts/ l’ obligació consignada/ d’ albergar i protegir/ , encara fent ús d’ armes/ , a tots els pelegrins/ que a Jerusalem marxaran/.

– Del Segle desè sisè/ la meitat ja era passada/ quan va voler Solimán el Magnífic/ la seva sagnia cebar amb els cavallers/ de l’ Ordre veneranda/ als que uns anys abans/ ja de Rodes arrossegués/ , i ara de nou pretén/ lliurar amb ells batalla/ i apoderar-se per força/ de la germana Illa de Malta/.

-Va aconseguir Solimán reunir/ una molt brillant armada/ de més de dues-centes naus/, i a més també comptava/ amb un poderós exèrcit/ en què a trenta mil arribaven/ els guerrers ben proveïts/ de tota classe d’ armes/ que a lluitar es disposaven/ plens d’ altiva arrogància.
´
-El càrrec de Gran Maestre/ de l’Ordre ostentava Parissot de la Velette/ qui davant d’aquella allau formidable d’enemics/, a defensar es prepara l’Illa/, demanant abans/ que manés sense tardança/ el Rei Felip segon/ en auxili de la Plaça/ els vaixells i els soldats/ que amb angoixa reclama/.

-Entre tant, Solimán/ es disposa a donar la càrrega/ posant cèrcol a l’ Illa/ amb la seva poderosa esquadra/ que arrossega sobre els forts/ les seves mortíferes descàrregues/ destrossant baluards/ i ensorrant muralles/, fins a aconseguir que caigués/ sota l’ acció de les seves armes/ el gran fort de Sant Telm/, amb la qual cosa desmantellada/ i a mercè de l’ enemic/ s’ anava quedant la Plaça.

-Era Virrei de Sicília/ un noble d’estirp rància/, D. García de Toledo/, qui al seu torn ostentava/ el càrrec de Capità General/ de la nostra armada.
´
-En saber aquest l’ apur/ del Gran Maestre de Malta/ , i en rebre del seu Rei/ el mandat en què ordenés/ que en auxili de l’ Illa/ acudís sense tardança/, va reunir vint-i-vuit galeres/ en les quals formo la seva esquadra/, ajuntant fins a onze mil homes/ en la seva majoria d’ Espanya.

-Al servei del Virrei/ va voler Déu que es trobés/ quin capità aguerrit/ de la nostra gloriosa armada/, un il·lustre Villenense/ qui, segons la història narra/, pel seu nom Joan Martínez/ d’Olivència s’anomenava.

-Amb el seu impuls juvenil/ i la seva marcial arrogància/ va suplicar al punt al Virrei/ que a ell mateix el designés/ per realitzar l’ empresa/ per realitzar l’ empresa/ de penetrar a la plaça/ i portar al Gran Maestre/ uns plecs que li parlaven/ de resistir fins al límit/, amb la segura esperança/ de ben aviat en el seu auxili/ aniria l’ espanyola esquadra
´
-Es va preparar l’arrogant/ capità per a la marxa/ i es va llançar als furons / de les turbulentes aigües/, ficat en una barqueta/ feta d’una pell de vaca/ que a l’empenta de les onades/ als mars fluctuava/ com a closca de nou/ o com a ploma liviana.

-I amb el lleuger esquif/, posada en Déu la seva confiança/ i implorant els auxilis/ de la seva Patrona adorada/, va aconseguir acostar-se a l’Illa/, creuar per entre l’esquadra/ enemiga, sense ser vist/, desembarcar a la platja/ i a l’ombra de la nit/ entrar a la mateixa plaça.

-Jubilosos van rebre/ els Cavallers de Malta/ a l’heroic Capità/ que els plecs els portava/ del Virrei, amb l’anunci/de l’ajuda desitjada/ i van acordar resistir/ mentre amb vida quedés/ en defensor de l’illa/, jurant mai lliurar-la/ encara que tots sucumbissin/ defensant aquella plaça.

-I no va acabar amb això/ la gloriosíssima fúria/ del capità aguerrit/, sinó que en les hores altes de la nit/, acorrat a la seva diminuta barca/, tornava a travessar de nou/ entre l’enemiga esquadra/, arribant a l’Illa de Goig/ on en petita muntada/ uns llums encenia/ que als nostres avisava/ s’havia complert l’encàrrec/, i després anava a la contrària/ part oposada de l’illa/ on de nou les flames/ amb els seus vius resplendors/ l’espai il·luminaven/, despistant l’enemic/ que els sesos de devana/ sense poder endivinar/ d’aquests llums la causa.

-Tretze dies va durar aquesta empresa/ tan difícil i arriscada/ aconseguint amb la seva astúcia/ treure plànols de la plaça/, fixar bé les posicions/ que l’ enemic ocupava/ i facilitar així/ dels nostres l’ arribada/ que el dia cinc de setembre/ a l’ Illa desembarcaven/ sense que aconseguís els turcs/ apercebre’ s de res.

-Quan va arribar a l’adversari/ la notícia d’aquesta fúria/ i va saber que d’espanyols/ estava plena la plaça/ llevant prest l’assetjament/ i va emprendre la retirada/, ordenant que les seves naus/ alcin al punt les àncores/ i s’abandonin els forts/ que a l’Illa dominaven/: però els nostres llavors/ denodadament ataquen/ amb tal fúria i ardiment/ que en les ostatges adversàries/ es cedeixin com lleons/causant horrible matança/ i assolint una victòria/ tan completa i acabada/8 que va fer que la nostra bandera/, la bandera vermella i la bandera/, plena de glòria oneja/ sobre els murs de Malta.

-El Rei Felip segon/ va conèixer l’heroica fúria/ que l’il·lustre villenenc/ va dur a terme per la seva causa/ i a Martínez Olivencia/ li va concedir que a les seves armes/ que eren en camp encarnat/ dues belles torres d’argent/, deu quins i damunt d’ells/ un cap de vaca/, pogués agregar també/, com a merescuda gràcia/, un montecillo amb foc/ i a més la petita barca/ que simbolitzi l’obra/ de la gloriosa jornada.

-Quan en acabar la guerra/ amb els turcs, vi a Espanya/ el nostre valent paisà/, va portar amb si la barca/ amb diverses altres despulles/ bestiar en les batalles/, com estendards, banderes/ i altres relíquies preuades.

-Tot el va portar a la seva Mare de Déu/ com a ofrena de la seva ànima/ col·locant-los als murs/ del temple, però la barca/ va voler col·locar-la a la volta/ perquè estant tan alta/ fos ben vista de tots/ i recordés la fúria/ que va realitzar un villenenc/ en defensa de la pàtria.

-Allà va estar molts anys/ a la volta penjada/, fins que en temps recents/ va aconseguir una mà ignara/ remoure-la d’ aquell lloc/ creient que l’ afeblia/ o jutjant trasto inútil/ el que va tancar glòria tanta/, no trobant-se després/ ni vestigi de la barca/, d’ aquella flor olorosa/, i relíquia venerada/ que en les fibres dels seus cuirs/, el perfum conservava/ d’una empresa memorable/ que va cobrir de glòria Espanya.”

EPÍLEG:
-La Casa Senyorial del brau Capità- villenenc- dels Terços de Felip II- Joan Martínez Olivencia-, el qual va prestar grans serveis al poble de Villena i els seus ciutadans, al capdavant de les Institucions de Governació i Administració de la Ciutat-càrrecs i representació-es va mantenir en peu fins a l’any 2023, en què nous propietaris van optar pel seu enderroc i construir un nou habitatge d’acord amb la normativa urbanística vigent al Nucli Històric i els seus oportunes llicències d’ obres i ús.

En la nova construcció s’ ha respectat la part original de la façana esquerra, en què es troba la porta i el Escut-Blasó d’ Armes, damunt d’ aquesta.

-També l’Ajuntament de Villena, va tindre a bé el dedicar-li una Plaça l’any 1972 retolada: Martínez Olivencia- coneguda també com “de los Pajaritos”.

Villena, 2025.
-Fonts:
-Gaspar Archent Avellán
-Wikipedia.
-Huerteros.

Artículos y reportajes relacionados:

Villena, el col.legi “Carmelitas” El “Chicharra” i les seues anècdotes Villena, Hospital de La Concepció Villena, crònica any 1948 Villena i el llibre “La Huella del Ángel” Villena, un passeig per la Plaça de les Malves i el Passeig de Chapí. Esglèsia de Santa Maria, Villena Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.