En Villena, la tradició i la festa es donen la mà amb la celebració de la I Trobada de Gegants i Capgrossos de Villena, un esdeveniment que reuneix 89 figures procedents de deu municipis de tot Espanya. Esta trobada naix en un context molt especial: la commemoració del centenari de la Comparsa Labradores, una de les agrupacions festives més emblemàtiques de la ciutat. L’organització corre a càrrec de l’Associació Ermita San José, juntament amb les regidories de Festes i Casc Històric de l’Ajuntament de Villena.
Els municipis participants són Alacant, Abarán, Blanca i Caravaca de la Cruz —tots ells de la Regió de Múrcia—, a més d’Alcoi, La Espartosa, Mirasol, Monòver, Patraix a València i, per descomptat, Villena. Cada localitat aporta les seues pròpies figures, els seus estils i les seues formes d’entendre esta tradició, creant un mosaic cultural que reflectix la diversitat festiva del país.
Per a comprendre la importància d’esta trobada, convé detindre’s un moment en la història dels gegants i capgrossos, una de les manifestacions festives més antigues i esteses de la península Ibèrica. Segons la documentació recollida en la pàgina de Wikipedia, estes figures apareixen ja en l’Edat Mitjana, amb referències tan primerenques com la processó del Corpus Christi d’Évora en 1265. A partir d’eixe moment, la seua presència es va anar consolidant en diversos territoris, especialment en els vinculats al Regne de Navarra i a la Corona d’Aragó, encara que amb el temps es van estendre per tota Espanya.
Els gegants són figures de gran altura, sovint de diversos metres, que representen personatges històrics, literaris o tradicionals. Solen aparéixer en parelles masculina i femenina, i es caracteritzen pels seus moviments amplis i cerimonials. Encara que la seua grandària puga impressionar, la seua funció és profundament festiva: ballen, giren i acompanyen les bandes de música, convertint-se en protagonistes de processons i desfilades.
Els capgrossos, per la seua banda, són més menuts, però no menys cridaners. Els seus caps desproporcionats i el seu caràcter més pròxim al públic els donen un paper còmic i dinàmic. Sovint interactuen amb els assistents, especialment amb els més menuts, i aporten un to desenfadat que complementa la solemnitat dels gegants.
Tant els gegants com els capgrossos formen part de comparsas que desfilen en festes locals de tota Espanya. La seua presència és habitual en celebracions patronals, processons del Corpus, festes majors i actes populars. Amb el pas dels segles, estes figures han evolucionat, però sempre han mantingut la seua essència: representar, a través de l’exageració i el moviment, la identitat cultural de cada comunitat.
En este sentit, la trobada de Villena no és només una reunió festiva, sinó també un acte de preservació del patrimoni cultural. Reunir quasi un centenar de figures de diferents municipis permet apreciar la varietat d’estils, tècniques i tradicions que conviuen baix un mateix símbol festiu. Cada gegant i cada cabut conta una història: la del seu poble, la dels seus artesans, la de les generacions que els han portat i mantingut vius.
La celebració del centenari de la Comparsa Labradores afegix un valor especial a esta trobada. La comparsa, amb un segle d’història, ha sigut part fonamental de la vida festiva de Villena, i este esdeveniment es convertix en una manera de retre homenatge a la seua trajectòria. La col·laboració de l’Associació Ermita San José i de les regidories municipals reforça la idea que la tradició es manté gràcies a l’esforç conjunt d’associacions, institucions i ciutadania.
La trobada també té un component de convivència entre municipis, un intercanvi cultural que permet que les tradicions viatgen, es coneguen i es reconeguen. Veure desfilar juntes figures d’Alacant, Múrcia, Osca o València crea un espai comú on cada localitat aporta la seua identitat, però totes compartixen un mateix llenguatge festiu.
En definitiva, la I Trobada de Gegants i capgrossos de Villena és molt més que una desfilada. És una celebració de la memòria col·lectiva, un reconeixement al treball de les comparses i un recordatori que les tradicions continuen vives quan es compartixen. Villena es convertix, per un dia, en punt de trobada d’una de les expressions culturals més antigues i estimades d’Espanya, unint passat i present al voltant de la música, el moviment i l’alegria popular.
Artículos y reportajes relacionados:
Villena a les vies romanes i àrabs
Villena, el col.legi “Carmelitas”
El Banc Espanyol de Crèdit a Villena (Alacant)
Villena i el llibre “La Huella del Ángel”
Bar “El Lancero”, Villena (Alacant)
Villena, un passeig per la Plaça de les Malves i el Passeig de Chapí.
Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.
Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història.
