Villena sempre ha sigut agraïda i gelosa de conservar les seues tradicions i també el seu passat.
No en va, la tasca duta,i que se segueix duent a terme, per entusiastes de les seves història, té un dels seus majors atenciós en el, carinyosament, conegut com a “Chicharra”, aquell tren de via estreta que durant dècades va recórrer la regió i va permetre als seus habitants desplaçar-se per a les seves tasques, quefers i necessitats.
Amb motiu de la presentació del llibre “La Huella del Chicharra”, a l’Ermita de Sant Antón de Villena, fa ja alguns anys, aprofitem per, al costat d’unes preses de l’esdeveniment, complementar-lo amb algunes anècdotes recollides al també magnífic llibre “El Chicharra”, de Juan María Milán Orgilés.
I diu així…
1 El “Chicharra” i els escriptors.
Diversos excritors, de màxim prestigi, s’han referit directament o indirectament a Villena, però no és estrelant el nostre tema.
Només esmentarem un parell de casos en què el Ferrocarril ha estat objecte d’ atenció o comentari:
Eugenio Noel: Noel en els seus freqüents viatges a Yeclka i Villena, va utilitzar moltes vegades el VAY-JC, i sabem pel Sr. Alejandro Giménez Navarro, que l’escriptor va incloure en el seu “Diari” una col·lecció de bitllets de ferrocarril, posant especial empenta a arxivar els que exedien les estacions del petit “Chicharra”.
José Luis Castillo Puche: Ilustre novel·lista, nascut a Yecla el 1919, ha inclòs en la seva obra referències a Yecla, Villena, Jumilla i Cieza.
Com ja fes Baroja amb Yecla, Castillo Puche emmascara els noms reals aplicant-los de ficció: respectivament, “Hècula”, “Turena”, “Pinilla” i “Ciriza”. Al VAY-JC, “Chcharra” per a tothom, Castillo Puche l’anomena “Abejorro”.
En la seva novel·la “El Vengador” el protagonista té un viatge de “Turena” a “Hècula”, precisament en un Mercaderies, amb clares al·lusions al nostre Ferrocarril.
2n) El “Chicharra” i la premsa nacional.
En el número de la revista VILENA corresponent al mes de gener de 1982 es va publicar un article – suggeriment sota el títol “Villena i el Ferrocarril de VAY a la Premsa Madrilenya”.
EL 8 de Juliol de 1899 la revista BLANCOY NEGRO, en susecció “Actualitat Científica”, es va referir a les proves realitzades a Villena (Ferrocarril de VAYA) d’un invent de l’enginyer D. Alejandro Basanta consistent en un original sistema d’intercomunicació de trens concebut per aconseguir una seguretat en les circulacions ferroviàries.
El fotògraf villenenc D. José Ibáñez Martínez, “SOLI”, es va ocupar així mateix d’aquest esdeveniment en el seu llibre (1983) “Villena un segle de documents gràfics”, afig, sota text de D. Miguel Torres Calabuig, que aquesta Autoritat era D. Hipólito Casas Gómez, i que també va assistir el llavors alcalde de Villena D. José Hernández Gabaldón.
3r) El Chicharra i el Cine.
“El Procés de les Bruixes”: El 29 de Novembre de 1969, mitjançant el circumstancial reclutament d’alguns antics empleats va posar en marxa ey va recórrer sobre 4 quilòmetres un tren per a la presa d’unes escenes de la pel·lícula “EL PROCÉS DE LES BRUIXES”. La revista Villena, va recollir el succés en la seva secció “Efemèrides”: “Es roda a la nostra ciutat , i a l’antiga estació de la VAY, una seqüència de la pel·lícula titulada “EL PROCÉS”.
Cal destacar que aquest tren va ser realment l’últim que va circular a les vies de VAJ-JC.
Segons l’empresa del CINE CERVANTES, de Villena, la pel·lícula es va estrenar en aquesta sala el 26 de gener de 1973, assistint amb el màxim interès bon nombre d’exmembres del Ferrocarril i les seves famílies.
Artículos y reportajes relacionados:
Villena i el seu Convent de Franciscans
Ermita de Santa Anna, de Villena
Villena, crònica any 1948
Villena i el llibre “La Huella del Ángel”
Bar “El Lancero”, Villena (Alacant)
Villena, un passeig per la Plaça de les Malves i el Passeig de Chapí.
Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.
Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història.
