Des del turó Monastil i al costat del llit del riu Vinalopó, hi ha un camí que condueix al peu de la presa d’Elda.
L’embassament d’Elda es va construir a finals del segle XVI amb l’objectiu de regular i ampliar les aigües per a regadiu a Elda.
La vila, d’acord amb el seu senyor territorial, va decidir construir una presa el 1664. Les obres van començar en nom de la ciutat i es van completar el 1696.
La baixa capacitat de l’embassament i els freqüents arrossegaments van quedar aviat incapacitats durant les obres, i la seva base es va veure afectada per les aigües que desbordaven i queien des de la part superior de la presa, que tenia 56 trams d’alçada.
El 1796, una riuada va provocar un ull de buio, deixant la presa inutilitzable. Ara avancem fins al 1842, quan van començar els passos per reconstruir la presa, que van concloure el 1890, molt diferents de l’original.
Es va afegir una escala a la parada aigües avall i es van incorporar les dues torres que tanquen les portes metàl·liques. La nova presa tenia 6 m i mig d’alçada i 2 m de gruix a la part superior, amb una capacitat estimada de 120.000 m3.
La conca aviat va quedar inutilitzable per l’arrossegament successiu de llim, així que a principis de 1900 es va intentar fer una nova ampliació que mai no es va dur a terme.
Actualment, es pot veure el pantà de la presa completament cobert i cobert per un bosc de tarais, arbustos de la zona, creant un espai verd molt visitat per la gent veïna. La poca aigua que encara circula és desviada de la presa per la xarxa de canals. A ambdues ribes del riu i que connecten amb el sistema de regadiu d’Elda. L’ús i l’eficiència de l’aigua es regulaven per les antigues ordenances i reglaments per a l’administració de la construcció de l’embassament de 1890.
