L’Hospital de Santa Maria de Villena (Alacant)

47

VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES

PRIMER HOSPITAL DE VILLENA

HOSPITAL DE SANTA MARIA DE L’ ASSUMPCIÓ-RAVAL. 1340-1511

-Va ser el primer Hospital que es va construir a Villena . Es va anomenar de Santa Maria de l’Assumpció-Raval.

Es va ubicar on s’edifico la primera Església, on avui, es troben les antigues “TERCIES DEZIMALS”- Principal impost que la Iglésia recaptava dels creients. El pagament del tribut es realitzava és espècies, i representava UN DESÈ dels fruits de l’agricultura i ramadera obtinguts pel creient ; Casa de la Tercia fins a 1511-

Durant més de la meitat del Segle XX va ser utilitzada com a Escola Unitària del Raval-.

-S’anomenava “TERCIAS” a un impost consistent en els “DOS NOVENS” que de tots els “DEUS ECLESIÀSTICS” es deduïen per al Rei.
-En els seus “Apunts Històrics sobre el Temple de Santa Maria”, José María Soler García, ens apunta que” l’origen de la primitiva Iglésia de Santa María de la Asunción, el primer emplaçament de la qual va estar en el que és avui la “TERCIA” i que posteriorment, almenys fins al Segle XIV, es va convertir en un Hospital que va conservar el nom de “l’Assumpció de Maria”.
El 1340, ja la Iglésia es trobava en el seu actual emplaçament, quedant l’ Hospital de Maria de l’ Assumpció a la Tercia, fins al 1511 en què es construeix el de Sant Gil Abat, al costat de la Casa dels Beneficiats de l’ Església de Sant Jaume.
L’Hospital va ser patrocinat per l’Ajuntament i alguns veïns pudents com Jaime Ortín, que el juny de 1479 havia estat designat com a Regidor Electe del Consell Municipal, va llegir finques per a l’esmentat Hospital. El 1501 es va fer efectiu el llegat, …”prou, perquè es digués una missa en cada dissabte de l’any”.
El 1348, el Sr. Pedro Martínez de Espejo li va deixar un bancal de deu tahúlles (Solér García).

Pedro Martínez de Espejo va ser Regidor de l’Ajuntament de Villena el 1378- Aleshores, Villena tenia els títols de Señorío, Principado y Ducado, Tierras de los Manueles: D. Manuel, Principe D. Juan Manuel i els seus descendents-. Després. Marquesat.

Regnaven per aquells anys Alfons XI de Castella “El Justiciero”-1311-1350, besneu d’Alfons X “El Sabio”.

Pere I de Castella “El Cruel”-1334-1369-.

Enrique II de Castella-com Enrique de Trastàmara “El Fraticida”-1334-1379-.

Joan I de Castella 1358-1390-, va morir d’una caida del cavall,era fill de Juana Manuela de Villena, filla del Sr. Juan Manuel.

Enrique III de Castella anomenat “El Doliente”, 1379-1406.

Joan II de Castella 1405-1454. Aquest Rei va concedir el Títol de Marquesat de Villena el 12 Novembre de 1445 a Juan Pacheco, Maestre de la Orden de Santiago, Adelantado Mayor de Murcia, i després Duque de Escalona.

Enrique IV de Castella “El Impotente”-1425-1474-, era germà patern de la Infanta Isabel “La Catòlica” .

Isabel I de Castella “La Catòlica”-1451-1504-. Entre 1475 a 1479, es produeix l’anomenada “Guerra de la Successió Castellana” per a la Successió de la Corona de Castella: d’una banda, els partidaris de Juana de Trastàmara “La Beltraneja”, filla del difunt Rei Enrique IV de Castella, i els d’Isabel, mitja germana d’aquest últim.

Isabel trenca amb el seu mig germà Enrique el 1469, i casa en secret amb el seu cosí Fernando-heredero de la Corona d’Aragó-.

La guerra acaba el 1479 amb la signatura del “Tractat d’Alcazobas”, que reconeixia Isabel i Fernando com a “Reis de Castella”. En aquesta guerra, el II Marques de Villena, Diego López Pacheco i Portocarrero va prendre partit per Juana I “la Beltraneja” en contra d’Isabel I de Castella, i la derrota del qual va portar conseqüències negatives al Marquesat de Villena en favor de la Corona dels Reis Catòlics.

Al Romancero Villenense- obra del villenenc Gaspar Archent Avellán- publicat el 1927, es recull l’episodi de la rebel·lió dels vil·lers contra el Marques Pacheco, sublevat contra Isabel i Fernando en el romanç de les “CINC CAMPANADES”.

–“Es compta que l’Hospital era petit, humit i insalubre, capaç només per a 12 llits i en només dos departaments i planta baixa”-.

L’Hospital es va traslladar, més tard, al costat del lloc on avui ocupa el Palau Municipal.

El 1511, va deixar de funcionar. Va durar, per tant, una mica més de segle i mig atenent i socorrent els pobres, malalts, transeünts i pelegrins.

Es recrea la situació social quotidiana de l’ Edat Mitjana referent als oficis i ocupacions de la qual va ser Madína,Villa, Señorío, Principado, Ducat, Marquesat i Ciutat de Villena-finalment integrada a la Corona dels Reis Catòlics Isabel de Castella i Fernando d’ Aragó-.

La “societat medieval” va ser durant segles una societat bàsicament rural. El noranta per cent de la població vivia al camp, centre de tota activitat i vida diària per als habitants d’aquella època.

La societat estava dividida en estaments: a la base trobem als pagesos , lliures o serrells, els qui suposaven la majoria de la població ́.

En l’escalafó intermedi es trobaven els militars, els nobles, laics o eclesiàstic. A la cúspide, la Reialesa: el Rei i la seva família.

La classe mitjana-baixa -pagesia- no es deslliurava del pagament dels impostos i tributs, la majoria en espècies, i dels Deus feudataris-obligatoris, i eclesiàstics-voluntaris per part dels creients.

També es recrea la situació de l’ atenció mèdica als malalts als hospitals, instrumental quirúrgic i els remeis derivats de les herbes medicinals, les seves receptes, fórmules i preparats de les botiques-farmacopees.

El nostre homenatge i reconeixement als personatges i estaments locals- Burgèsia i Concejo Local, i a les Ordres Religioses- compromeses en la construcció, manteniment i assistència als pobres i necessitats dels estaments més baixos i desfavorits de la Societat de l’Edat Mitjana- especialment als que van conviure en “Les terres dels “Manueles”, dels “Pachecos” i dels “Reis Catòlics..”.

Villena-2005

Fonts:

Viquipèdia.
José M. Soler García.
Eleuterio Gandía.
Huerteros.

Música:
“Ave Maristela” del biarenc Sr. Juan García Navarro, Sacerdot Diocesà-, autor de la Felicitació Sabatina, composta a l’any 1859.