VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES
TERCER HOSPITAL DE VILLENA
HOSPITAL DE LA CONCEPCIÓ
-Va ser el tercer Hospital que es va construir a Villena . Es va anomenar de la Concepció, també conegut com a Hospital de la Caritat i Sant Hospital.
Es va començar a construir el 1550 com a Hospital de la Concepció- a compte del Sr. Pedro de Medina, nebot de D. Sancho García de Medina i Tresorer de la Catedral de la Santa Iglésia de Cartagena, destinant per a la seua obra, la quantitat de 50.000 maravedís anuals- .
A la seva mort, deixo com a hereu universal de tots els seus béns i rendes a l’ esmentat Hospital de la Concepció.
“Aquesta obra es componia d’ un edifici destinat a albergar i atendre pobres i transeünts, i una Església-Capella annexa, sota l’ advocació de la Immaculada Concepció.
“La construcció va durar diversos anys. Als arxius Municipals es fa constar que les dependències pròpies de l’ Hospital ja estaven enllestides el 1564, mancant poc per a la terminació de la Iglésia- Capella de la Concepció.
El Concejo de l’Ajuntament de Villena-10 setembre 1564- va avisar del perill de “pesta”-procedent de Saragossa- que recorre la Ciutat-títol concedit el 1525 per l’Emperador Carles I-, i s’acorda es procedeixi al trasllat de l’Hospital de Sant Gil, al nou de la Concepció.
Fins a mitjans del Segle XIX l’ Hospital, per exprés desig del seu fundador- Sr. Pedro de Medina- va ser administrat conjuntament per un Majordom que designava el Cabildo de l’ Església de Santiago i per un altre que designava a l’ efecte, d’ entre els seus components, el Concejo de la Ciudad.
El 1838, va passar a denominar-se Hospital Municipal com a conseqüència de les lleis
desamortitzadores- Mendizábal- depenent, per tant, del Concejo de la Ciudad, les despeses d’ organització i manteniment del mateix. L’Església-Capella de la Concepció es va utilitzar com el primer Teatre de la Ciutat- preludi perquè anys més tard es construís el Monumental Teatre Chapí-.
“Fins a aquest període, l’Hospital de la Concepció va estar atès exclusivament per un hospitaler- persona encarregada de la cura d’un Hospital-, servent o criat que tenia dret a viure amb la seva família al mateix Hospital, cobrava un sou i s’encarregava de tenir cura de l’ordre i neteja, del cuinar per als malalts, netejar-los, donar-los les medicines receptades pel Metge i preparades pel Boticari”.
L’Assistència Sanitària la prestava de forma gratuïta i altruista alguns dels pocs Metges que exercien la professió a Villena, fent-se càrrec de les despeses de les medicines que preparaven: el Concejo de la Ciudad.
L’escriptora Concepción Arenal de García Carrasco descrivia el 1861 en la seva obra: “La Beneficiència, la Filantropia i la Caritat sobre el conjunt d’Hospitals Espanyols el següent: “…Ni el local, ni els llits, ni l’alimentació, ni el vestit són els que deuen. Els locals no solen tenir cap de les condicions que la higiene prescriu. Els llits no solen tenir ni la neteja, ni la comoditat, ni extensió que deuen: tampoc solen estar aïllats entre si. L’aliment en la major part dels casos, ni és de bona qualitat, ni està preparat amb degut cura.
Si el malalt entra en fase de convalescència, la seva sort és una mica menys trista que quan era al llit…”.
Durant aquest període, l ‘Hospital de la Concepció de Villena havia millorat les condicions d’atenció als malalts, sobretot amb la incorporació de l’assistència de les “Filles de la Caritat”, creant l’Ajuntament de Villena en 1880 la “Junta Administrativa de Senyores de l’Hospital” constituïda per dones influents i notòries de la Ciutat, els qui van fer les oportunes gestions perquè s’hi incorporessin les primeres d’una Ordre Religiosa”.
El 1883, l’atenció als malalts canvia radicalment amb la incorporació a l’Hospital de la Concepció de la “Germanes d’Avis Desemparats”.
El novembre de 1888, aquestes Germanes abandona l’Hospital de la Concepció juntament amb els primers ancians atesos en ell, per traslladar-se a una antiga Casona-Palau dels Mergelines- situat a la Plaça de les Malves, propietat dels esposos Rafael Aynat i Concha Mergelina, que van cedir aquesta propietat per a les finalitats de les “Germanes”.
La sortida de l’Hospital de la Concepció de les “Germanes d’Avis Desemparats” va ocasionar un trastorn considerable referent sobre l’atenció dels malalts que van quedar una altra vegada a la cura exclusiva de l ‘Hospitaler.
Per pal·liar la paupèrrima condició en què es tornava a atendre els malalts es va constituir una “Junta de caràcter Municipal” iniciada per l’Arxipreste de l’Església d Santiago, Sr. Francísco Navarro , Presidida pel Sr. Alcalde, Sr. José Hernández i de la qual formaven part ls components de la “Junta de Senyores de l’Hospital de la Concepció-en aquest cas, Municipal”-.
Aquesta Junta, va aconseguir que la Mare Fundadora de les” Siervas de Jesús” ,Mare Maria del Cor de Jesús Sancho de Guerra, es fes càrrec de l’Hospital Municipal de Villena el 15 d’octubre de 1900, amb cinc germanes de l’esmentada Ordre.
“Les Serves de Jesús”, abandonarien l’Hospital a principis de la Guerra Civil, en no deixar-les realitzar les seves pràctiques religioses elements d’esquerra.
Durant la II República Espanyola-març de 1936- , la porta de la Capella de l’Hospital de la Concepció-Municipal, va ser cremada, arribant a prendre’s una foguera al carrer amb els quadres i algunes imatges religioses.
L’Hospital va estar en servei prop de quatre segles, i al costat de la Capella o Ermita, que segons testimonis de veïns de Villena n’ocupava una cantonada.
Van ser demolits el 1966 per aixecar un Sanatori del qual es va fer càrrec la Seguretat Social el 1968, i posteriorment a Centre de Salut i Especialitats.
Les primitives portes de l’Hospital de la Concepció-després del seu enderroc- van ser utilitzades per substituir les desvenjades portes del Castell de l’Atalaya, en la rehabilitació que es va realitzar el 1958.
També es van utilitzar les pedres i carreus, que després del seu enderroc, van ser dipositades sobre les tàpies del Cementiri, en les obres de consolidació de l’ entorn- murets- de l’ esmentat Castell.
També s’ adjunten imatges dels diferents Papes de l’ Església Catòlica, sota el papat de la qual va discórrer la vida de l’ Hospital i la Capella de la Concepció, de la Ciutat de Villena, entre els anys de 1550 i 1966.
Villena-2025
Fonts:
Wikipedia.
José M. Soler García.
Eleuterio Gandía.
Huerteros.
Artículos y reportajes relacionados:
L’Hospital de Santa Maria de Villena (Alacant)
Villena, crònica any 1948
Villena i el llibre “La Huella del Ángel”
L’ Hospital de “San Gil Abad” de Villena
Villena, un passeig per la Plaça de les Malves i el Passeig de Chapí.
Esglèsia de Santa Maria, Villena
Villena i les Seues històries; pinzellades sobre l’escultor Antonio Navarro Santafé.
Villena – El pati de l’Ajuntament/ Palau Municipal, un recorregut per la seua història.
