VILLENA I LES SEUES HISTÒRIES
EL BANC HISPÀ AMERICÀ, SUCURSAL- VILLENA (Alacant).
A finals de la segona dècada del Segle XX, es comencen les obres de la
que va ser Oficina Sucursal de Villena del Banco Hispano Americano amb Seu a Madrid.
La Sucursal es va construir a la cantonada de les C/. Isabel la Catòlica i El Raso-que després de l’enderroc de la centenària Posada del Sol, entre els anys 1928-1929- es va obrir l’espai conegut com El Raso, per connectar amb el C/. Joaquín María López-Corredera-Pasaje Candel. A aquest nou carrer, se li va assignar el nom de Luciano López Ferrer.
L’edifici constava de tres plantes; Soterrani: blindades sales que protegien les seues caixes fortes, amb badalots allargats i estrets als dos carrers.
Planta d’Oficines; amb les seues enormes taules-pupitres, armaris i els seus enormes llibres de comptabilitat. Anys al Banc de sumar, sense calculadores ni ordinadors, tan sols s’escoltava l’acompassat i rítmic so dels teclat de les màquines d’escriure sota la responsabilitat de cadascun dels seus empleats en la seva comesa, embolicat en una espècie de neblina ocasionada per l’exhalació dels -mals i bons fums- d’empleats i clients- estava permès fumar, gairebé d’una manera obligatòria, no fer-ho semblava estar mal vist-.
-La seva porta-cancel·la d’entrada de ferro forjat, sobre esglaons de carreus llaurats en cantonada aixamfranada , flanquejada de senglars medallons,damunt un airós i coquet balconet on onejava l’ensenya de torn pensant de la seva asta de fusta, coronada amb la llegenda BANCO HISPANO AMERICANO, inscrita en lauda rectangular.
Els Directors de l’Entitat i les seues famílies, vivien dalt del Banc, en enormes dependències amb alts sostres,enormes salons i calefacció central, tot un enorme luxe per a l’època. La seva entrada estava pel C/. Isabel la Catòlica, per una germana porta de ferro rematada de mig arc afiligranat. Remata els seus llenços un suc-correa ovalat sortint a la via pública, transmetent una imatge de fortalesa, no exempta de delicadesa.
La carreuada llaurada del Banc Hispano Americà, va ser obra del Mestre canter villenenc ; Vicente Tormo Ferrer el 1934,-va néixer el 1891 i va morir el 1963-.
Els llenços de l’ exterior, recaient a ambdós carrers són de maons de cara vísta,
de ceràmica vermella, en els quals s’adeqüen els buits dels seus grans finestrals i protegits amb fortes reixes de ferro de forja a les dependències dedicades a Oficines. Les finestres pertanyent a l’ habitatge, amb lleixades sobresortints estan protegides per la típica persiana enrotllable de varetes de fusta.
Franquejada la porta-cancel·la, hi havia una altra porta, aquesta de fusta-amb vidre transparent i giratòria per la qual s’accedia a les finestretes d’atenció al públic.
En aquells anys, la xiqueta de la població aprofita la mínima ocasió per a tractar de colar-se i passar per aquella porta giratòria malgrat les advertències de l’ordenança-vigilant i que per a ells, era una proesa-que temps-.
Aprofitant unes notícies aparegudes darrerament-i també llegendes urbanes- deixarem constància de cognoms de persones que van estar lligades i van formar part d’aquell edifici que es va construir amb Sucursal a Villena del Banco Hispano Americano, aquella Villena dels anys 20 als 80 del Segle XX , de fort impacte econòmic i cultural.
Per aquella porta giratòria de fusta i vidre, van deixar la seva empremta els:
Directors; Rodolfo Azorín,Felipe Bermejo Mirón
Empleats:
Antonio De Ves, Santana, Serer, Ricardo Guillén, Heriberto Hernández, Giner, Antonio García, Juan Cantero, Pastor, Albert, Paco Zapater, Ibáñez, González, Rafael López, Lorenzo Hernández, Pérez, Beneito, Ferriz, Rives, Domingo Barba Ceja-cajero-, Puche i gairebé tots els empresaris-grans i petits- i entitats religioses i civils ,també petits estalviadors amb les seves flamants llibretes.
Apuntar que popularment al Patró de la Banca, se’l coneix com a ” SANT CARLOS BORROMEO “, la festivitat del qual se celebra el 4 de Novembre- s’adjunta documentació gràfica d’aquells villeners que ho van celebrar amb intens companyonia i lliures de prejudicis i contagiosa alegria-.
També la llegenda urbana conta que: Durant la II República, es va dipositar la Corona de la Mare de Déu i joies per a la seua major seguretat, pels temps enrarits de l’antireligiós que es vivia a Villena, en la Caixa forta del soterrani del Banc Hispano Americà. Fins aleshores la Corona i joies de la Mare de Déu que van ser retirades previsorament del Convent de les Trinitàries el 1931, ja que el 1936 va ser totalment incendiat i destruït- van ser custodiades per l’Alcalde Republicà José Cañizares Domene a la Caixa forta de l’Ajuntament.
També aquesta llegenda, ens continua comptant que durant els bombardejos d’avions que va patir Villena a finals de l’any 1936 i principis de 1937 a les zones properes a l’Estació del tren, els soterranis del Banc Hispano Americà van servir de refugi i protecció a la població que es trobava en les seves immediacions.
Villena-2025
Fonts:
Viquipèdia.
Cesar López Hurtado
Topografia Mèdica de Villena.
Villena Cuéntame.
Huerteros.