Oritge i tradició de la Festeta del Còlera, a la localitat de Biar (Alacant)

104

BIAR I LES SEUES HISTÒRIES

185 ANIVERSARI DEL CABILDO SOBRE EL “ VOT ANUAL I PERPETU, FET A MARIA SANTÍSSIMA , EN ACCIÓ DE GRÀCIES PER HAVER LLIURAT A AQUESTA VILA DE LA TERRIBLE MALALTIA DEL CÒLERA MORBO “.

En la Vila de Biar, als huit dies del mes de desembre de l’any mil huit-cents trenta-quatre, junts i congregats en aquesta Sala Capitular els S. S.:

-Don Vicente Joaquín Just i *Chavelí, Alcalde Major per S. M. d’aquesta Vila.
-Sr. José *Luna *Bellod, Antonio Román i *Ferriz, i Vicente Maestre i Albero, Regidors.
-D.Joaquín Ferrandis i Martínez, i Diego Arnau i García, Diputats.
– D.Miguel *Ferris i Richart, i José Antonio Castelló, *Sindicos Procuradors Generals; i *Personero.
-Major part dels components de l’Il·lustre Ajuntament d’aquesta, amb assistència dels S. S. el D.Sr. José Espasa, Cura Rector.
-Sr. José Albero, Degà i Arxiver.
-Sr. Francisco Candela, Sindique del Reverend Clergat.
-I el Reverend Pare Guardià Fra Bonaventura de Castalla, del Convent d’aquesta.

*DIGUEREN:

*Que seria faltar als seus sagrats deures si *omitiren el deixar una memòria per a la posteritat esdevenidora, que eternitze el gran benefici que María Santíssima de Gràcia ha dispensat a la nostra Vila, salvant-la del terrible assot o malaltia coneguda amb el nom de “Còlera Morbo Indià”, i que tantes víctimes ha sacrificat en el seu furor.

*Però abans d’esplanar tan gran favor convé traçar un breu i lleuger esbós de l’oritge de la malaltia i velocitat, que cadavertitzava.

*El monstre destructor del Còlera començà a manifestar-se i a exercir els seus estralls, pel mes d’agost de 1817, en Jesoza, ciutat situada en el centre del mateix delta del Ganges, sacrificant unes sis mil persones en els sis primers dies, no obstant això d’una emigració general, amb la circumstància que uns en el moment de ser atacats caien cadàvers com si foren ferits per un llamp, uns altres morien al cap d’una hora, però sovint després de quatre, sis o dotze solament.

Sense canviar en la seua naturalesa o essència, ni en la manera de cadaveritzar aquesta plaga tan aflictiva, en el transcurs de temps quinze anys es deixa veure en la major part del món habitat, i de vore, milers de milers de víctimes sense respectar sexe ni edat.

L’any 1833 es presenta en alguns punts del nostre continent espanyol, testimonis d’aquesta varietat, per la desolació que van patir com són ; Huelva, Sevilla, Badajoz, Granada i altres pobles comarcans a aquestes ciutats on la fúria de la malaltia va arrabassar víctimes a discreció.

Va cessar l’arribada dels primers freds, i el mes de juny de 1834, redobla els seus esforços, i amb la velocitat del raig, s’estén per tota Espanya *cadaverizando als seus furor en l’espai de quatre mesos, mes de cent mil mates segons calcule aproximat.

Ja se senten per aquests veïns els laments que alcen al cel, els fills de Villena, Beneixama, Banyeres de Mariola, Castalla i altres pobles limítrofs a aquest, perquè el monstre del còlera els arranca de les seues cases; pares, mares, germans, parents, amics, sense que en tal conflicte puguen tindre mes consol que l’enviat per la mà de Déu.

Afligits, esbalaïts i confusos els veïns d’aquesta Vila amb tan *desgraciables i tètriques notícies, i quasi exànimes buscant mitjans per a deslliurar-se de tan despietada fúria, no van trobar un altre mitjà mes humà que acollir-se a l’empara i protecció de la seua “Patrona i Mare, María *Santisísma de Gràcia”, fiats en els grans favors i beneficis, que de tan gran i Sobirana Senyora té rebuts en tots els temps, des de temps immemorial; en efecte, per deliberació d’aquest Ajuntament de 13 de juliol últim,es va resoldre baixar en Processó de Rogació a la nostra Santa Imatge, trasladant-la des de la seua Ermita a aquesta Església Parroquial per a tindre-la mes a la vista, i implorar amb mes freqüència la seua infinita pietat i misericòrdia com es va verificar el mateix dia.

No van ser frustrades les seues esperances i aclamacions, perquè encara que els lamentables eféctos d’aquella malaltia es van anar augmentant per moments, i que no deixaren de experimetar-los per algun temps tots els pobles a dalt citats, circunveïns a aquest, María Santísima La nostra Patrona, que sempre està a la vista de nosaltres i de les nostres necessitats i afliccions, sembla ha volgut manifestar un brillant tret del seu poder i beneficència envers aquesta Vila, posant als seus voltants un avantmural resguard, perquè aquella no poguera transmetre-la, ni ofendre-la, ni encara a cap dels seus veïns, perquè encara que molts d’aquests buscant les seues vides i els seus negocis, es trobaven en altres poblacions en què la referida malaltia cap a indicibles estralls al seu visa, ni tan sols un ha perit.

Portentossa, aquesta, felicitat, que potser no podrà explicar-se d’un altre poble.

Però havent-hi ja calmat aquella fera malaltia, agraïda aquesta Vila, i els seus veïns, a tan lloable benefici, no saben com rendir les gràcies a María *Santisíma la seua Patrona, més que oferir-la els seus tendres i humils cors, plens de gratitud i alegria, acordant que per descomptat se suspenguen les rogacions, vestint a María Santissíma de gala i que es pose a la pública veneració, baratant els laments, precs i súpliques, en gràcies, benediccions i lloances, afegint d’antuvi, el curt obsequi que en el dia següent a la Nativitat del nostre Senyor Jesuscrist, vint i sis dels corrents, se li celebre una Missa, cantada i se li prodigue un Sermó de gràcies i lloances i conclòs es cante un solemne Tedeum, en la mateixa vesprada es traga en processó general acompanyada de soldadesca, i repetides salves, i en la vesprada del diumenge següent vint-i-huit, es retorne al seu Sant Ermitori´.

Fent com des d’ara fa aquest *Ayutamiento, en nom i cap d’aquest veïnat,

“SOLEMNE VOT, de pujar tots els anys, perpètuament, a visitar a Maria Santissíma de la Gràcia en el seu Sant Ermitori, en el mateix dia 13 de juliol, en què es va aclamar a la seua protecció, on se li cantarà una Missa i es predicarà un Sermó de Lloances a costa del fons d’almoines que es recullen de tots els veïns per al cost de la festivitat que anualment se li alegra.

Tot això en agraït record i perquè s’eternitze la memòria d’aquest gran, portentós i miraculós esdeveniment, perquè aquesta Sobirana i Reina, continue satisfent a aquesta Vila de felicitats, benediccions i que mai replegament de sobre els seus veïns, el Mantell de la Divina Gracia i de la seua infinita misericòrdia i protecció.

I ho signem, que Certifique.
Signatura i rubriques dels components del Cabildo.

L’ordre de les festes que se celebren en aquest dia-13 de juliol-consisteixen, a pujar al Santuari el Reverend Clergat, Autoritats i poble en general, per a celebrar una Missa d’Acció de Gràcies cantada amb Sermó, per haver sigut lliurada aquesta Vila de l’avantdita malaltia.

A la vesprada té lloc la Festa Cívica, la qual es compon a posar un “Porrat”; després se celebren carreres pedestres i salts, finalitzant amb uns balls populars.

La font d’aquesta documentació està treta del llibre de l’historiador local “Biar : Origen de les Festes de Moros i Cristians”-1980- Francisco González Mollá-àlies “Colauet”-sobrenom amb el qual era conegut, pel diminutiu del nom patern -Nicolás-.

Al dia de la data, es continua respectant i celebrant el SOLEMNE VOT, encara que els actes es concentren en la vesprada de cada 13 de juliol. Aquest any de 2019, se celebrara el 185 aniversari d’aquell llunyà Cabildo, celebrat a la Sala Capitular de l’Ajuntament de Biar, en la qual els representants del poble, van prendre l’acord de festejar perpètuament a la seua Patrona com a reconeixement d’amor per l’empara i protecció amb que la Mare de Déu de Gràcia va protegir a tots i cadascun dels seus fills-encara que estigueren absents-en aquells infaustos anys de 1834 i posteriors, en la qual la temible epidèmia del “Colera Morbo Indià” va assolar a mig món i que Biar es va salvar gràcies a la protecció de María Santíssima de Gràcia, sent aquest fet, l’oritge de la coneguda “Festeta del Còlera”.

Biar 2019
-Fonts: Llibre”Biar: Oritge de les festes de Moros i Cristians” de Francisco González Mollá.
-Wikipedia.