El Saló de Plens de l’Ajuntament de Biar

BIAR I ELS SEUES HISTORIES

DE LA MA DE CRISTÓBAL PAYÁ I GALVANY -PAYANO-

EL SEU LLEGAT HISTÓRIC-CULTURAL I HUMÁ -INVESTIGACIÓ, CUSTÒDIA I
MANTENIMENT De l´ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE BIAR-

-Cristòbal Payá i Galvany- Payano -, benemérit Arxiver Históric Municipal que va ser de l’Ajuntament de Biar-desde 1967 a 1921-, coneixia perféctamente l’edifici que es va construir per a Casa Consistorial entre els Segles XVIII-XIX- per haver col·laborat en la recuperació i custòdia de tota la documentació històrica municipal, i de la resta dels seus entancias- sobretot el referent a la del Saló de Plens.”

-Cristóbal- Payano -, ens mostra il·lusionat el Saló de Ple l’any 2000, arrels i idiosincràsia del poble de Biar, on es van haver de prendre les més dispars decisions-tant festives, com luctuoses- a fi d’aprovar sempre el més beneficiós per a la població de Biar i els seus habitants.

-Cristóbal- Payano – ens informa que l’estructura d’esta estada s’ha conservat intacta després dels avatars del pas del temps i de les ideologies dels diferents poders de governs, practicament com es va dissenyar en els plans de l’arquitecte valencià Vicente Gascó en 1793, i que que va ser conclosa l’any de 1813.

-Una altra cosa, han sigut els diferents canvis en la decoració del mobliliario i pictòrica de l’interior del Saló de Plenos-estílos i gustos segons les èpoques-, però els buits de portes i balcons ,ferrerias de forja i pis, conserven els seus materials originals-este que ens ocupa és de de l´any 2000-.”

-Cristóbal-Payano-nos narra que en 1815 relataven les cròniques “El Retaule- Fornícula on es troba el cridat Cristo de la Sala, de nou presidia el Saló de Sessions emplaçat ara en un retaule pintat al fresc d’un sol cos amb dos potents columnes corínties apariades, que sostenen l’entaulament. Entre elles apareix la fornícula on es col·loca la imatge del Crist de la Sala- obra de l’escultor Josep de Villanueva-.

-La cornisa és coronada pel ràfol que forma un soledizo amb una motlura. Remata tot el conjunt un oval de gual que forma un pedestal amb la representació de la Santa Faç recolzat per dos àngels en actitud sedente.Conmpleta el conjunt sengles peveters enceses sobre la cornisa del retaule.

-Que allí estubo fins a abril de 1936 desapareixent durant la Contesa Civil, i que l’any 1943 va ser reposat per una nova tálla-obra de l’escultor d’Onil, Pascual Sempere Sánchis. -Revista Festes Maig 2009-.”

-En companyia de Cristóbal-Payano- , contemplem les belles pintures que emmarquen el seu sostre i parets. Ens diu que:”

“Les pintures al fresc del Saló de Plens van ser finalitzades en el Segle XIX- concretament l’any 1813-. Que són d’un marcat caràcter Neoclàssic, al·lusives a les llibertats polítiques Constitucionals, i d’una clara inspiració pompeiana.

– Dos retaules del Segle XIX penjats en la paret dreta segons s’entra en el Saló- Retrat oficial del Rei Alfons XII, amb figures de la Reina Regent Maria Cristina i del Rei Alfons XIII-, pintats en 1887 per l’artista nartural de Biar-nacído en 1823- Juan Carlos Ansélmo Lluna i Salazar.Los retaules són propietat de la Diputació d’Alacant, encara que estan cedits a l’Ajuntament de Biar.

-Columnes circulars pintades sobre pedestals que paréixer sorgir del sòl per a aguantar l’entramat de cornises de motlures pompeianes que circumden els quatre aires dels seus parets conformant un conjunt d’estabilitat, fragilitat i fortalesa pintades amb tons ocres i añiles.

-Del centre del sostre penja una delira aranya de vidre-isabelina-, i de l’esbós- a mig recuperar- d’una espècie d’àngel bellíssim tocant un clarí, amb l’escut de la Vila als seus peus.”

-El mobiliari ha sigut substituït en diferents èpoques-en este cas, l’existent pareix pertànyer a l’època Isabelina-. L’amplia Taula de Sesiones-roble- i les seues butaques per als components de la Corporació Municipal estan cuidat-sement entapissats en color vermelló i amb l’escut de la Vila en el seu anvers. Es troba damunt d’un entarimat de fusta, separada per dos barana tornejades.

-El pis del saló és de rajoles de fang olla-envernissat dels Sglos XVII-XVIII, segurament d’alguns dels nombrosos forns d’aquella famosa indústria ceràmica en què treballaven la majoria de la població de Biar, hereva dels seus antics conveïns àrabs.”

-Cristóbal-Payano -, ens emplaça per a seguir constant-nos les històries del riquíssim patrimoni historic-cultural del seu volgut Biar, perquè, encara que ell ,ya no estiga fisicamente entre nosostros, el seu llegat d’investigació durant tantíssims anys perdure i ho coneguen totes les persones de bé. Cosa que complirem en la medidída que podem.

-Fins sempre amic Cristóbal, benemèrit i meritori Arxiver Históric Municipal de l´Ajuntament de Biar-Alacant.

-Biar, 2000-2021.
-Fonts:
-Cristòbal Payá i Galvany- Payano -.
“El Huertero”.
-Jaime Aguilera.
-Wikipedia.”

Artículos y reportajes relacionados:

Cristóbal Payá, Arxiver Municipal de la Vila de Biar, ens conta… Biar, refugios y canteros picapedreros El Convento de Biar Antiguos oficios : la apicultura en Biar El oficio de los Leñadores o Llenyaters de Biar Biar y sus fuentes, tercera parte Biar y sus fuentes, un paseo – segunda parte Recorrido por las fuentes de Biar, primera parte.